Tant la Història com l'actualitat la solen escriure, de la manera que més els convé, els estats que són imperi o restes d'imperi. Els mitjans de comunicació que són al seu servei tenen una tendència innata a confondre el seu univers ètnic i cultural amb la neutralitat, amb la lògica, amb la natura. Es pensen que són l'eix de la Terra. El llombrígol del món. Així, ells no parlen anglès, o espanyol, o francès.

Simplement, ‘parlen'. Com alenen, mengen, dormen o caminen. Són els altres, els estranys que parlen basc, bretó, irlandès o català. Si un dels seus en fa una de grossa, no parlen mai d'un parisenc, d'un madrileny o d'un londinenc que hagi estafat un caramull de doblers. Parlen d'un ‘estafador'. En canvi, si l'individu és d'un col·lectiu sotmès a ells, llavors sí que surt a la premsa com un estafador gal·lès o cors o català amb la mateixa lleugeresa que hi fan sortir un delinqüent romanès, moro o gitano.

El III Reich, per a fanatitzar les masses contra els jueus, no tenia necessitat tan sols de dir mentides: n'hi havia prou que els mitjans de comunicació, en haver-hi una sospita de delicte, en parlassin a voler si el sospitós era jueu; i que tan sols en parlassin de passada si no ho era. Alhora, ressaltaven la condició jueva en un cas i no parlaven de cap condició ètnica en l'altre. Així, sense predicar-li-ho directament, l'audiència anava assimilant els jueus amb la delinqüència i la dolentia.

El mal és que arriba un punt que el criminalitzat, com que no ha conegut mai altra manera d'escoltar l'actualitat, sense témer-se'n, arriba a autoconcebre el grup de què fa part com una tropa tarada, de segona, que no pot anar a lloure pel món sense que els superiors la vetlin amb el verdanc a la mà. En els camps d'extermini nazis hi havia jueus que sincerament arribaren a creure que allò millor que podien fer pel bé del món era desaparèixer.

És exactament la mateixa guerra psicològica que fa creure a una majoria de bona fe que, si la Falange o el PP no condemnen la dictadura franquista, no vol dir que tots els seus militants i votants siguin còmplices de les tortures i dels crims d'en Franco. En canvi, si Batasuna calla pels crims d'ETA, tots els seus afiliats i votants sí que són uns terroristes.

Ara que hi ha sospites d'una mangarrufa de na Munar, ens ha pegat una manifestera rabiosa, en forma de cadena humana, i trobam tota la UM una cova de lladres. En canvi, els 50 milions d'euros que no sabem si han volat amb el Palma Arena, que multipliquen per 166 els presumptes 300.000 € de na Munar, no ens feren aixecar el cul quan es va destapar el cas el juliol del 2008 ni hem pogut esperar a aixecar-lo d'aquí a dues setmanes, que haurà de comparèixer en Matas. Ni tenim tot el PP per cap partit brut, sinó que l'ajudam a presentar-se ara com el partit senyor que ve a posar ordre. De què anam? Què ens han de fer perquè aprenguem de piular quan toca?