Militars d'ètnia castellano-andalusa donen suport al general colpista foraster

A Irak hi ha xiïtes, sunites, kurds, etc. Tradicionalment, els sunites tot i ésser una minoria dins el conjunt de l'estat han monopolitzat el control del poder: militar, judicial, ecòmic... i l'han utilitzat per oprimir i perseguir la llengua, la cultura, els costums i la religió dels xiïtes, els kurds, etc. El monopoli de la violència de l'estat, és a dir, policia i exèrcit, ha estat en mans dels sunites que van arribar a bombardejar la població civil kurda indefensa amb gas mostassa.

A l'estat espanyol hi ha una majoria de població d'ètnia castellano-andalusa-extremenya que des de fa segles està oprimint l'ètnia, basca, gallega, asturiana, i dins aquesta llista de pobles oprimits per l'imperialisme de Castella també s'hi han de ficar els mallorquins, menorquins, eivissencs, formenterencs, canaris, valencians, aragonesos, etc. L'ètnia castellana és majoritàra a l'estat però en canvi és minoritària al País Basc, als Països Catalans, Galícia, etc.

El tema crucial que hi torna a haver damunt la taula, però que sempre hi ha estat d'una manera o altra des de fa segles, és molt simple: l'ètnia castellana, que té el seu focus de poder a Madrid, defensa els seus privilegis colonials i vol continuar monopolizant els ressorts de poder militar, econòmic, policial, eclesiàstic, judicial, mediàtic, etc. per tal de continuar utilitzant-lo per perseguir i exterminar la llengua, la cultura, els costums, l'economia, etc de les nacions oprimides: basca, catalana i gallega. A l'estat espanyol, el control de l'exèrcit, de la policia i la guàrdia civil ha estat, des de 1715, en mans de l'ètnia castellana que només durant el segle XX, per tal de defensar els seus privilegis, va provocar reiterats cops d'estat, dictadures i una guerra d'extermini de tres anys que va acabar amb milions de morts i un genocidi cultural i lingüístic. I de la mateixa manera que controlen l'exèrcit a benefici propi, també controlen la cúpula de la jerarquia catòlica, l'aparell judicial, policial, burocràtic, administratiu, etc.

Ara circulen per internen una llista de militars a la reserva que donen suport al general colpista Mena Aguado. Basta llegir els seus llinatges. Tots són forasters, és a dir, d'ètnia castellana espanyola-andalusa-extremenya. El tema està claríssim, defensen els seus privilegis de casta i es neguen a acceptar una redistribució del poder i a posar en un pla d'igualtat democràtica les diferents nacions, pobles, llengües i cultures que mal conviuen dins l'estat espanyol. Per cert, José Mena Aguado, té 64 anys. Va néixer en un poblet de Palencia, d'uns 500 habitants, Antiguedad, i el seu pare fou un destacat feixista que va ésser batle del poble entre els anys 50 i 60. Tota aquesta informació és de vital importància que circuli i arribi a.la comunitat internacional. El (In)Mundo ara fa motiu de guerra que a Catalunya el nou Estatut obligui a tothom a saber català. A Madrid, sevilla, Palencia i al poble de Mena Aguado, Antiguedad, tothom està obligat a saber espanyol. L'ètnia castelano-andalusa pot imposar l'espanyol a les altres ètnies perquè se senten superiors fins a l'extrem que stan disposats a treure els tancs contra la població indefensa de catalunya perquè no poden entendre ni acceptar que un jutge o un militar d'ètnia castellana destnats a les colònies hagi d'aprendre la llengua dels seus esclaus. I punt. Net i pelat, ras i curt, aquest és el bessó de la qüestió: quan un mallorquí va viure a Madrid, li agradi o no, està obligat a xerrar l'espanyol. Ara bé, quan el senyoret d'ètnia castellana, Pedro J. Ramírez ve a Mallorca a passar l'estiu, no pot admetre ni acceptar de cap de les maneres que, en justa correspondència, ell està obligat a aprendre la llengua pròpia de Mallorca. Pur colonialisme.

Reproduït de www.larazon.es

En apoyo al general MenaEl teniente general Mena, arrestado por Defensa por sus palabras en la Pascua Militar

Como componentes de la XIX Promoción de la Academia General Militar, la misma a la que pertenece el teniente general Mena Aguado, deseamos mediante esta carta testimoniarle nuestro apoyo y solidaridad en los difíciles momentos que está viviendo.   Estamos seguros, y así lo ha manifestado el teniente general, de que las palabras que pronunció públicamente durante el discurso oficial del pasado día 6 de enero en Sevilla, con ocasión de la Pascua Militar, y que han sido origen de la polémica de-satada y causa de su arresto, son un fiel reflejo de la opinión, la inquietud y el sentir de muchos de los mandos y subordinados de las unidades a sus órdenes. Una opinión y un sentir que, sin duda, el Gobierno ya tenía que conocer perfectamente a través de otros cauces oficiales y, muy especialmente, de los Servicios de Inteligencia o Información del Ministerio de Defensa.   El teniente general Mena Aguado ha manifestado que consideró una obligación y un deber de lealtad para con la máxima autoridad del Ejercito, sus superiores y sus subordinados transmitir y confirmar lo que, por razón de su empleo y cargo, conocía perfectamente.   El teniente general Mena transmitió sus conocimientos y opiniones personales por un conducto que, en absoluto, puede considerarse antirreglamentario, y sí habitual, toda vez que pronunció sus palabras en el contexto de un acto castrense oficial y público, al que asistían numerosas autoridades civiles y militares.   Creemos que poner de manifiesto a sus superiores, en el citado contexto, el conocimiento de una inquietud en el seno de las Fuerzas Armadas, el citar un importante artículo de la Constitución, el testimoniar el deber de todo militar de ser fiel al juramento o promesa de guardar y hacer guardar esa Constitución y el hacerse eco de un estado de opinión pública generalizado y recogido al detalle, día a día, en todos los medios de comunicación, no puede ni debe considerarse una opinión o injerencia personal sobre temas políticos.   Finalmente, pensamos que crearía más alarma social que la, supuestamente, originada por las palabras de nuestro compañero, el hecho de que la sociedad española llegara al deplorable convencimiento de que sus Fuerzas Armadas están al margen de estas preocupaciones, miran para otro lado y no tienen opinión formada al respecto.   

Jesús Méndez Martín Coronel de Infantería. Retirado. J. Manuel Villa Pascual Coronel de la Guardia Civil. Retirado. Antonio Moral Villanueva General de la Guardia Civil. Retirado. Otros 50 mandos militares (retirados) se han adherido a la carta, entre ellos los generales José Villalobos Villar, Fernando Abacens Vera, Tomás Meroño Parra, Carlos Álvarez Tejero y José Delgado Delgado, así como coroneles y el comandante de la Guardia Civil Manuel Calle Arcal. Relación íntegra de los firmantes:Zacarías Hernández Pérez, Vicente Cabanes Trujillo, José Becerra Paez, Francisco Goitre Boza, Francisco Romero Delgado, Alfonso Benito Abellán, Isidoro Calderón Portilla, Julio Pacheco López, Jose Ibañez Preciado, Pedro Rodríguez Vila, Pedro Carrascosa Climent, Manuel Calle Arcal. Luis Casquel Anaya. José Delgado Delgado Pascual Garrido Sánchez Rafael Huete Oscoso . Matías Miguel Rubio. Mariano Muñoz Hernáez . Alfonso Soler Márquez Emilio Martín Merino Julio Huerta Gutiérrez José Luis Isabel Sánchez Fernandeo Abancens Vera Juan Muñoz Pérez Mariano Gomez Díez Alfredo García Ortiz Jesús Abenza García José María Borges Cristelly Antonio Crespo Poza José Ignacio Rojas Estrada Luis Ramajo Pestaña Juan Martínez Sevillano José Lasuncion Goñi Tomás Meroño Parra Carlos Álvarez Tejero Enrique Chacón Bensusan. Tomás Esteban Berástegui. Ignacio Gasca Quintín Luis Noriega Fernández José Recuenco Gimenez Juan Sañudo Bayón Jose Villalobos Villar Miguel Durán Martínez Amando Rojo Alejo Juan Cano Jiménez Carlos Pajares García Diego Aznar Alvado Alfonso Azores Pastor Juan Ochoa Galicia Luis Caracuel Ayerbe Vicente Torres Cunill